La Vida, Són Paraules Que solen Recordar,
i, sovint Trobar-se en un oceà Fosc,
i, Agafam la claror de la lluna Que reflexa,
El pensament de la nostra conciencia que ens relata,
La mirada, sovint, és la metamorfosis de l'engany,
El mestre de la magia i el perdò, en que,
la sensació de la confiança,és consosolida amb la veritat,
Arrib amb el retorn del ser interior,
l'ànima que es releva i mostra la belleza,
L'espirit, en que, resulta ser una paraula,
Extranya, díficil de dir mentres les papallones,
Volen,en el camp de la joventud; camp de roses,
escolt de sobte, el càntic de les sirenes aprop de la mar,
t'agaf la mà,per tornar-hi demà i trobar el vent que hagi de resonar,
viatgant a travès del temps, en que, el llenguatge de la naturelesa,
és revela de la forma mes inesperada amb la dulçura mes profunda,
Nomès per dir-te que Testim
No hay comentarios:
Publicar un comentario